Educar comença amb “E” d’estimar

Una de les maneres més correcta i, alhora, més sensata de fer de mestre és la de tenir en compte la lletra amb la que les dues paraules, “educar” i “estimar”, comencen, la E.

El disseny de la mateixa lletra ja ho diu tot. La E és una grafia oberta d’esquerra a dreta, que simbolitza l’obertura cap a l’exterior des de l’interior. Aquest és el pensament i sentiment que em mou cada dia quan arribo a l’escola i em retrobo amb els meus estimats nens i nenes. Dotar-los d’eines i habilitats per viure des de l’interior cap a l’exterior s’ha convertit en l’objectiu principal de la meva acció educativa. I, lamentablement,  en tots els centres educatius encara no és així.

La societat ens parla sovint del valor real que tenen les escoles.

A quin valor ens referim? Als resultats acadèmics? A la quantitat d’alumnes que l’escola té per aula? Als recursos que el centre té? A quin valor ens referim exactament? Sovint sentim que ens comparen en espècies de rànquings per saber quina és l’escola que té més valor.

L’experiència i el dia a dia a les aules amb la mainada, m’ha fet adonar que no hi ha valor real com a centre educatiu més enllà de l’amor, de l’estimació, del respecte i de l’encant i passió per l’ensenyament-aprenentatge en ambdues direccions, dels adults cap als infants i d’ells cap a nosaltres. El valor real de cada centre som les persones i la relació que establim, que possibilita el creixement de tots i la millora com a éssers.