Si? No? I per què no? Sovint, dins la nostra cultura, associem la paraula en qüestió a una mena de cosa estranya, una mena de faràndula que ens fa fer un pas enrere, canviar de conversa o parar la ment quan ens sentim incomodats pel fet de parlar-ne i, ja no diguem, de creure-hi. Aparellem el fet de creure en els miracles a una qüestió de poca formalitat, de poca seriositat i, fins i tot, d’immaduresa.

Els miracles en realitat no són res més que fets improbables que esdevenen realitat. Tothom creu o vol creure en ells. Tothom desitja fer realitat una cosa difícil i que necessita. Els miracles són expressió de l’alè diví i natural que hi ha dins de cada una de nosaltres, són les ganes de fer possible l’improbable, de fer real allò, que per alguns, és impossible.
Si som capaços de posar la ment en blanc, podrem veure-hi un xic més enllà.

Els miracles són possibles i reals en la mesura que jo existeixo.

La qüestió de tot plegat és saber on tenim ubicada la nostra part transcendent. Si som dels que creiem que la nostra part més espiritual resideix fora de nosaltres, en una espècie d’éssers lluminosos, habitualment, quan preguem, ho fem a una força externa a nosaltres, a algú o alguna cosa que ens escolta i intercedeix a un nivell encara més superior per tal que la nostra demanda sigui contemplada. I, si som dels que estem convençuts que només d’arribar al món, nosaltres, com a éssers fantàstics, vam ocupar el cos que tenim, som dels que sabem que Déu no viu fora de nosaltres, sinó dins nostre perquè som part d’ell.
Pels que ho vivim així, Déu ni premia ni castiga. Ja no hi ha el Déu totpoderós a qui hem de témer. Déu és amb nosaltres i ens acompanya fent-nos responsables primers i últims de cada decisió que prenen i de cada acció que fem. El bé i el mal no són res més que la conseqüència directa de les accions que fem els homes.

I això és tot. El poder i la responsabilitat és nostre. Si nosaltres mateixos som part d’aquesta divinitat a qui preguem i amb qui parlem, en realitat, el diàleg no deixa de ser intern només i els miracles es gesten i es fan possibles des de dins, des del cadascú. Cal somiar, planificar, caminar i construir cada miracle que volem i es farà realitat.