Al llarg de la nostra vida, hem vist la dificultat que suposa, per part d’algunes persones dir i fer coses que vagin a la una. Potser fins i tot per a nosaltres en més d’una ocasió ens ha passat també. El que per naturalesa sembla lògic, que el pensament, la paraula i l’acció vagin de la mà, esdevé per a alguns un acte gairebé heroic i difícil de realitzar. En el nostre dia a dia, constantment, tenim la necessitat de posar-ho en pràctica. En qualsevol acte, en el més quotidià també, podem fer que el que pensem i diem sigui parella o no del què fem.

Tots hem dit alguna vegada que coneixem algú que sap molt bé la teoria, i fins i tot, quan hi parles, sembla convincent, però que després no sap com posar-ho en pràctica i fer-la realitat. I les seves actuacions van en sentit contrari al què ens està dient.  És així d’evident, el que diem i fem sovint segueixen camins diferents.

Viure i actuar segons uns principis forma part de la nostra naturalesa però per alguna raó deshonesta esdevé complicat el fer-ho.

L’autoestima i la salut emocional de què gaudim ajuden molt a viure coherentment amb els nostres principis. Sovint, immersos en la societat complexa i conflictiva que tenim, sentim la necessitat de discrepar de moltes de les coses que estan succeint perquè tenim cor i veiem les injustícies que hi ha arreu. Pensem que certes actuacions no són correctes i que podem fer quelcom per millorar-ho amb la nostra manera de viure. I, efectivament, és així. Aleshores per què som tants els que pensem una cosa i en diem i/o fem una altra? Doncs perquè en realitat no resulta tan fàcil com sembla.  La nostra salut emocional freqüentment es veu alterada i ens fa perdre  el sentit real que tenen les coses.

Una vegada més, hem de tornar a parlar d’emocions i de benestar global cos, ànima, cor i ment si volem sentir-nos  en pau amb nosaltres mateixos i estimar-nos pel què som. Tot plegat  ens ajudarà a ser persones que vivim coherentment amb el què pensem i a poder ser educadors per a una societat més lliure i justa per a tots. Els nostres fills i joves podran esdevenir millors persones i més felices si el nostre modelatge és de debò, pensant, dient i fent les coses en unitat.

Si s’emmirallen en nosaltres i hi troben coherència, les possibilitats d’un món millor són cada vegada més grans.