Saber parar o parar per força

En un món com l’actual, on tot va ràpid, tot sembla efímer i poques coses perduren en el temps, no és gaire freqüent que les persones corrents, com tu i com jo, trobem la manera de frenar l’activitat frenètica que portem dia a dia.

Més que res perquè tenim la sensació i la falsa convicció que, si posem el peu al fre, la vida ens passarà per sobre, ens atropellarà i ens quedarem els últims i sols en tot. Ens fa tanta por viure aquest desgraciat accident, que no parem l’activitat ni un moment.

 

Segurament, si ens poguéssim observar, a nosaltres mateixos, d’una forma objectiva, com desdoblats per sobre nostre, ens adonaríem que som força semblants als ratolinets de companyia que molts tenim a casa. Girar i girar de manera automàtica és el que fan, com nosaltres. I molt de tant en tant, parar per menjar i poca cosa més.

 

Quan una força major que no controlem posa fre a la nostra vida, com ara ens està passant amb el confinament que estem vivint, ens adonem que ens movem sense avançar, que vivim sense caminar i això pot amb tots nosaltres.

Aquests dies obrim els ulls a una comprensió més gran. Alguns de nosaltres, ara sí que veiem que sovint malgastem els dies i les nits amb foteses, creient que quantes més coses fem, més vivim. No serà que vivint tan ràpid també morim més de pressa?

 

La intensitat d’una vida no es mesura per la quantitat d’experiències viscudes, sinó per la qualitat dels moments i esdeveniments dels quals has pogut participar.

 

Aquests dies a casa, les hores tenen més minuts, i els minuts més segons. No fa falta córrer i fer res amb pressa. És temps de pensar realment en el que necessitem per viure de debò; a quines de les coses que fem i tenim podem renunciar. Hi ha temps per pensar en les grans diferències socials que hi ha al nostre costat. La pregunta és, què passarà quan tot això s’acabi? Haurem après alguna cosa i aprofitarem alguna lliçó? Ens deixarem acotxar pel nostre cervell protector i oblidarem la crisi viscuda?

 

Només espero que tinguem ben desperta la consciència perquè quan tot això passi, ajudem a construir un món més just per a tots. Temps al temps per poder comprovar-ho.