Qui no ha sentit dir mai que l’amor mou muntanyes? En moltes ocasions i molts contextos, fins  i tot,  nosaltres ho hem dit, de ben segur. Ara bé, quants de nosaltres sabem el potencial real de la frase i fins on arriba la seva influència ? Es probable que qui va dir per primera vegada aquestes paraules no sabia l’abast energètic que contenen els mots i la força que desprenen cada vegada que creiem que és certa l’afirmació i no només part del costumari general humà.

Les muntanyes es mouen, entenent “ moure’s” com que canvien d’aspecte i de tamany. És una realitat comprovada i mesurada. Es transformen i canvien la seva aparença amb el pas del temps. I aquest és, per a mi, el significat real de l’expressió. D’una manera semblant a l’erosió, l’amor suavitza caràcters i els fa més reflexius i tranquils. L’amor  modifica coses i fa possibles reptes importants i difícils. Deixa que es vegin i es visquin les dificultats d’una altra manera, d’una manera molt diferent.

” L’amor suavitza i llima caràcters forts, intransigents i esquerps”

De tot això, no en tinc cap dubte. L’amor no cal escoltar-lo, arriba o no arriba, de pell a pell i de forma natural. Quant més petits són els infants més senzill resulta per a ells captar l’amor o el desamor, sense necessitat de llenguatge oral. No cal parlar d’ell. Cal viure en ell. I aquesta màgia que es percep i ni es veu ni es toca, però que és tan real com ho som tots nosaltres,  fa de pont perfecte entre educands i educadors i en ambdues direccions. O estimes o no estimes. O et sents estimat o no t’hi sents. No hi ha més! Com a mestres podrem fer cursos i seminaris per tal de millorar i posar al dia els nostres coneixements i la nostra didàctica, però sovint em pregunto si a estimar se n’aprèn també amb unes quantes sessions. O més aviat,  l’estimar forma part d’un aprenentatge global i d’una manera particular de viure la vida que va molt més enllà de la tasca professional.

ESTIMAR I EDUCAR van de la mà quan s’accepta i es respecta qui tens davant com a un igual, tingui l’edat que tingui. Aquestes paraules van plegades quan valores l’oportunitat que suposa el contacte amb l’altra  persona. I no deixen d’anar juntes quan educant i educador intercanvien de forma espontània i natural els papers.

”No és possible educar sense humilitat”

Sense senzillesa i honestedat com a motors d’una vida global,  un mestre no pot portar a terme amb èxit la tasca encomanada. L’amor pels alumnes obra les portes de l’aprenentatge i crea un teixit semblant a la teranyina de l’aranya. L’amor  atrapa els alumnes en l’increïble vici del voler saber i aprendre. L’amor uneix,  atrapa i alhora allibera i dóna ales per a la felicitat.