Els animals, grans mestres!

img_2546-1Tots sabem la importància  que tenen els animals en les nostres vides. Per a certes persones, alguns d’aquests animals, segons la cultura viscuda, esdevenen una gran font d’aliment, i la resta, els que no van a la cassola, comparteixen amb les persones el planeta Terra. En molts casos són font d’admiració per la seva bellesa, per la seva astúcia, per les seves qualitats i poca cosa més.

Per a una altra gran quantitat de persones, l’interès que desperten els animals és molt diferent. Tots tenim coneguts que viuen i conviuen amb diferents animals de companyia. I també tots som coneixedors de la importància que tenen en les seves vides, especialment en el dia a dia dels més menuts, si en aquella casa n’hi ha. Aquest interès que manifesten es tracta, és clar, de quelcom més que de conèixer el que representen aquests animals en la cadena alimentària. El fet de reconèixer la seva vida i dignitat com a éssers vius fa que, fins i tot, si són part de la seva dieta, se’ls respectin la qualitat de la seva vida i també de la seva mort.

Els que pertanyem al segon dels grups de persones anomenades més amunt, sabem que es tracta de dispensar no només atencions i cura a les bèsties, d’alimentar-les, i de procurar sanar-les quan es requereixi, sinó  de deixar que les nostres emocions flueixin cap a ells, en ambdós sentits, amb la segura gratificació que ens són retornades i amb escreix. 

Sense esperar res, els animals ofereixen tendresa i certa estimació. 

Sense invasió ni confusió de rols, val a dir que els animals ocupen en les nostres llars i en les nostres vides uns espais increïblement potencials per a l’ensenyament-aprenentatge, si els sabem veure  i, conseqüentment, aprofitar. Em refereixo a l’acte de consciència que es fa present en un infant quan davant seu té un animaló que ha de menjar, beure, orinar, saltar, passejar o córrer, que té unes necessitats i que ell és allà per ajudar-lo si cal. Un acte que el connecta íntimament amb la vida, amb la seva vida i les seves necessitats com a ésser viu que també és. Un moment que el fa partícip de l’existència i de la xarxa social a la que pertanyem per naturalesa. Moments genials on el mestre esdevé un cop més alumne, i l’alumne, en aquest cas, la bèstia, esdevé el gran mestre.

I, si us plau, una altra gran aventura amb els animals és l’interessant treball de valors que, gràcies i amb ells, podem fer amb els nostres fills. Valors com la fidelitat, la responsabilitat, la companyia, el silenci i molts d’altres esdevenen un eix vertebrador de la dinàmica familiar. El contacte sovintejat amb animals assegura vivències d’aquests valors necessaris per a la pròpia vida, per a la pròpia felicitat i per a la salut social i emocional d’una comunitat. Pensem-hi!

 

Write a comment