Sovint creiem que alguns infants arriben tard a la lectura.
Les escoles de primària tenen veritables problemes quan, dins el seu centre escolar, es disparen els índex d’alumnes que arriben a tercer de primària sense una lectura fluïda i consolidada.
Totes les alarmes estan enceses. Què és el que no ha funcionat? Preguntes com, si es dediquen pocs esforços i pocs recursos a l’ensenyament de la lectura, monopolitzen moltíssims debats. Un decret més reforçant la lectura, o formacions adreçades a mestres, fan pensar que alguna cosa millorarà.
Entre els cinc i els set anys s’aprèn a llegir, diuen
I en moltes ocasions i per a molts infants, no és així. Deixant de banda possibles incompetències del sistema i dels mateixos professionals que el representem, així com problemes d’aprenentatge global de l’alumne en qüestió, els quals requeriran de mesures específiques, la majoria dels infants, sense cap més dificultat que el temps, acaben llegint quan la seva ment decideix que ja ha arribat el moment i s’ha creat la necessitat suficient.
La qüestió és saber, doncs, si els pares i educadors, podem col.laborar d’alguna manera per tal que els nens i nenes sentin dins seu la curiositat de desxifrar missatges que els envolten a diari i per tot arreu. Descartem el fet que n’hi ha prou amb el mimetisme si volem ajudar-los en la seva conquesta de les paraules.No n’hi ha prou de veure fer una cosa si dins teu no sents les ganes de fer-la també.
De pares grans lectors, no necessàriament, en surten fills lectors
I s’encomana una passió quan hi ha una manifestació explícita de satisfacció pel què estic fent i vivint. Una vegada més l’aprenentatge està íntimament lligat a les emocions; a les emocions positives que genera la lectura d’una història, el saber-se informat en el món on vivim o el relat d’un aventurer fent una descoberta. Sense emoció manifesta, preferiblement de plaer, no hi ha aprenentatge significatiu capaç de transformar ments i vides.
I aquesta és la tasca que podem desenvolupar pares i educadors, la de crear situacions i moments en la vida dels infants de mesos i pocs anys, on la trobada amb els contes i històries sigui el preludi d’una intensa estona de plaer i benestar manifest compartit. Sense emoció no podem aprendre a llegir bé ni a gaudir d’aquesta habilitat. Les paraules juguen, doncs, un segon paper en les primeres edats. Més enllà de les paraules hi ha la màgia de l’encontre entre adults i infants fascinats per la màgia d’unes pàgines capaces de transportar al més savi de tots a paradisos inimaginables.
Així doncs, i per acabar, dir que l’amor per la lectura no es traspassa com el color dels ulls o la forma de la boca, d’una forma perfecta i alhora involuntària, sinó en un acte lúcid i en uns moments voluntaris i conscients.