Sempre hi ha moments que no ens sentim prou bé. Si aquests moments ‘allarguen, cal disparar una alarma i mobilitzar-nos per sortir d’aquest estat.

Tots ens hem fet aquesta pregunta i hem pronunciat aquestes paraules en almenys una ocasió, al llarg de la nostra vida. Sempre hi ha moments que no ens sentim prou forts, o prou contents o prou a l’alçada del que s’espera de nosaltres. No passa res si és momentani o dura pocs dies. En moments així, cal acceptar que la felicitat està feta de ones amb intervals alts i moments baixets. Ara bé, quan aquest sentiment perdura força en el temps, s’allarga i s’instal.la com un convidat poca-solta dins nostre, és moment que es dispari una alarma que farà que ens mobilitzem i comencem la recerca del què i com ho haig de fer per sortir-ne, d’aquest estat.

Primer de tot, abans de seguir llegint i de buscar una possible sol.lució al moment complicat que estem vivint, ens convé clarificar què vol dir “estar i sentir-nos bé”.
Ah! Fàcil. Ho busquem en un cercador digital i, de seguida, trobem que “sentir-nos bé” vol dir tenir ganes de fer coses cada dia, de sortir de casa amb un aspecte arreglat i polit, de parlar amb la gent, de tenir il.lusions per petites coses o projectes… Sí, sí. Això és sentir-nos bé.
I doncs, ara que ja ho sabem, què hem de fer per aconseguir estar així, sentir-nos així de bé?

Anem a poc a poc. Ens fan falta quatre eines o vehicles per aconseguir aquest propòsit, l’estar bé. La primera cosa que ens cal per començar a transformar l’estat emocional en el que estem és la voluntat. És a dir que hem de voler fer fora la tristor, el neguit, l’apatia o el que sigui de dins nostre, i voler canviar-ho. Primera màxima a tenir present: VOLER ES PODER. No hi ha excepcions que valguin. Quan una cosa la volem de veritat, treballarem per poder gaudir-la. El poder estar al nostre abast sempre que poder i voluntat van de la mà i es dirigeixen cap a un objectiu comú.
La segona cosa que ens caldrà és fortalesa mental i física, però sobretot mental per portar a terme les decisions que prendrem més endavant. Les temptacions s’esmicolen quan som forts mentalment i no sucumbim a l’efecte pràctic que té la nostra ment d’ intentar protegir-nos i no deixar que sortim de la zona coneguda, l’anomenada zona de confort. Segona màxima a recordar: DAVID VA VENCER A GOLIAT. El més evident no sempre se surt amb la seva. Aquesta història bíblica ens serveix per recorda-ho.
Tercera eina que serà necessària, la perseverança. No serà ni fàcil ni curt en el temps canviar la nostra actitud després d’haver canviat el sentiment on estem instal.lats. Durant un temps caldrà que siguem disciplinats. Una recaiguda són tres passes enrere. Moment a moment, dia a dia caldrà que posem esforç i que complim les nostres decisions. Cada una serà vital. Totes seran importants. Una a una, i repetides vegades, aniran creant l’hàbit i la rutina ens hi ajudaran.
I la quarta eina, que ens serà indispensable si volem aconseguir l’èxit, serà la planificació. Aquí ens hi entretindrem un moment perquè paga la pena fer-ho. Planificar vol dir posar per escrit, en forma d’esquema o narrativament, primer l’objectiu que volem aconseguir. Seguidament, llistarem tot un seguit accions que farem per tal d’aconseguir la nostra meta. Si volem sentir-nos bé, i aquest és l’objectiu, cal que fem una llista de les accions que cada dia farem per tal d’assolir-ho. Anar cada matí a caminar, o a prendre un cafè, sortir a comprar el diari, farà que ens arreglem per sortir al carrer i ens polim per poder estar amb altres persones. Saber el què passa al voltant nostre farà que sortim de la nostra closca per uns moments. I així totes les actuacions que puguem generalitzar a tots els dies ens ajudaran a transformar el pou fosc on estem en un espai més ple de llum.
De vital importància serà fixar una data per començar i la construcció d’una graella on puguem enregistrar les diferents actuacions que anem fent.
La rutina fa l’hàbit. I un hàbit és una costum que repetim que ens proporciona seguretat i tranquil.litat. I un ésser segur i tranquil és un ésser feliç. I això és del que parlem oi? De ser feliç.