No hi ha dubte que la nostra ment, com que és la nostra i ve de fàbrica amb nosaltres, sempre vol el nostre bé, com qualsevol altre òrgan i part del nostre cos. La seva intenció, des que va ser creada, és, sens dubte, protegir-nos i ajudar-nos per tal que l’esforç que haguem de fer  sigui el mínim i ens sentim segurs. Ara bé, si anem més al fons de tot plegat, segurament la qüestió no és  la seva intencionalitat , sinó el que ens convé o no per esdevenir persones lliures, autònomes, felices.

Per poder entendre aquesta aparent contradicció resulta clarificador fixar-se amb el que passa entre una mare i el seu fill o entre dues amigues convencionals. La cultura i el moment social que vivim s’encarreguen de tot i  ens han anat instruint del què hem de fer en cada moment per tal que ens creguem que ho estem fent bé i, en molts casos, l’únic que fem  és desautoritzar l’altre, fer-lo més depenent i dificultar-li l’accés a la felicitat, és clar. Si a la persona que estimem, perquè l’apreciem li fem tot, no l’ajudem a ser un ésser individual i, malgrat això, ens sentim bé. La ment s’ocupa de fer-nos creure que som imprescindibles per a l’altre i ho continuem fent així, a vegades per sempre més.

L’amor de l’un no ha d’anul·lar l’altre. L’amor dóna ales per volar sol, és a dir, la persona que estima posa a l’abast de l’estimat les eines que l’ajudaran a ser lliure i autosuficient. Més enllà d’això, tot el que ens faci fer la nostra ment caldrà que ho posem en entredit i ho estudiem d’a prop.

La ment sempre procura evitar els conflictes amb un mateix i amb els altres.

No li agraden les tensions i, és per això, que davant qualsevol situació on hagi de decidir, sempre ho farà de la manera més senzilla possible. Per exemple, si estem dormint i ens plantegem llevar-nos per anar a caminar, segurament la ment procurarà convèncer-nos amb arguments forts que el que ens cal és seguir dormint, ja sigui perquè ens ho mereixem, perquè ja estem prou en forma… i sempre seran raons potents que acabaran dominant la nostra primera voluntat.

Coneixedors, doncs, del funcionament d’aquesta amiga que portem incorporada, només ens cal estar a l’aguait i ser més forts que ella, dominant la mandra i potenciant l’esforç i dedicació al que volem de veritat.  Planificar com arribar als nostres somnis ens ajudarà a ser més constants, a visualitzar la nostra satisfacció més enllà del moment primer i a aliar-nos amb la nostra consciència, l’altre gran vehicle que portem des que naixem. Quan més connectats estem amb ella més guanyadors ens tornem, i més debilitem el poder enganyós de la ment.

Mantenir una intensa i bona relació amb la consciència ens farà forts i ens ajudarà a mantenir a ratlla la ment. Sortirem sense por de la zona de confort, ens sentirem lliures i ajudarem a ser més lliures els que ens envolten i estimem.